Bitsquevolen

Blog divulgatiu en telecomunicacions i aeronàutica de la comunitat EETAC

By

En Javier López Rubio ens explica com va passar de ser estudiant de l’EETAC a “picar” codi pel Samsung Galaxy SIII

Javier López Rubio és enginyer de Telecomunicació (especialitat en xarxes i telemàtica) i màster MASTEAM per l’EETAC. Procedent de l’IES Sant Marti de Provençals a Barcelona, ha rebut tota la seva formació universitària dins de l’EETAC, iniciant la seva formació en enginyeria tècnica de telecomunicacions, especialitat en telemàtica (actual Grau en Enginyeria Telemàtica, i posteriorment realitzant el màster MASTEAM i l’ enginyer de Telecomunicació. Durant la seva formació universitària va compaginar els estudis amb diferents treballs relacionats amb les telecomunicacions i les tecnologies de la informació, ja fos treballant a temps parcial, realitzant pràctiques d’empresa o finalment com a becari al departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC. Finalment, va realitzar un programa d’intercanvi Erasmus a Aalborg (Dinamarca) on va presentar la seva tesi i va donar per finalitzada la seva formació universitària. Un cop acabats els estudis es va incorporar a la Fundació i2CAT on va treballar durant dos anys realitzant projectes i + D + i tant nacionals com internacionals, finalment l’octubre del 2011 va decidir acceptar una oferta de treball i va començar una nova aventura professional a San Francisco, Califòrnia.

L’experiència a l’EETAC

M’agradaria agrair a Toni Oller i Rafael Vidal per donar-me l’oportunitat d’explicar-vos la meva experiència a la universitat i la posterior experiència laboral. Vaig iniciar els meus estudis l’any 2002 i els vaig finalitzar el 2009, durant tots aquests anys l’EETAC ha estat, com per a gairebé tots els meus companys, la nostra segona casa.

Hi he conegut molts companys i amics amb què tot i la distància encara mantinc el contacte. Els primers anys els vaig passar entre les aules, les sales d’estudis vermelles i grogues, els últims, ja amb millors instal·lacions, els vam canviar per les sales de grups i els cubicles individuals de la biblioteca; tampoc m’oblido de les hores en els soterranis treballant com becari a la mateixa universitat.

L’experiència acadèmica crec que va ser molt positiva, amb uns inicis una mica complicats, però un cop superada la fase de selecció vaig trobar el meu ritme. La formació continuada oferta a l’EETAC, els grups d’alumnes reduïts i la mida de l’Escola permeten tenir un tracte més proper amb el professorat.

Els coneixements adquirits m’han ajudat bastant a nivell professional atès que a l’EETAC una gran part dels coneixements s’adquireixen mitjançant pràctiques, activitats de laboratori o projectes, cosa que en algunes empreses on he treballat sempre han valorat positivament i destacat com a fet diferencial respecte a altres titulats d’altres universitats. Com a punt negatiu destacar que el fet de realitzar tantes activitats en grup també pot generar problemes, això canalitzat correctament, pot arribar a ser positiu ja que permet aprendre a treballar amb tot tipus de persones. Un altre problema afegit del elevant nombre de pràctiques, es la dificultat d’actualitzar constantment els temaris al ritme que les tecnologies van apareixent.

Finalment, un altre fet diferencial de la formació són les pràctiques en empresa, la meva experiència personal em diu que és una part molt important de la formació ja que serveix per establir el primer contacte professional i obre moltes portes per tal d’aconseguir una primera feina una vegada titulat.

 La meva feina a San Francisco

Un cop vaig finalitzar els meus estudis vaig començar a treballar a temps complet dins de la Fundació i2CAT, inicialment en l’àrea de tecnologies sense fils on ajudava en la redacció tècnica de propostes, suport a la gestió de projectes de R + D + i, a més del desenvolupament tècnic d’alguns projectes a la seu de Campus Nord (Barcelona). No obstant això, després d’un any vaig decidir tornar als meus orígens i tornar al departament audiovisual de la Fundació i2CAT (situat a l’edifici de l’EETAC), envoltat d’antics companys d’universitat, tornava a sentir-me com a casa. En aquest lloc vaig poder gaudir d’un rol més tècnic i de menor gestió que el desenvolupat a la seu de Barcelona

Després d’acumular uns anys d’experiència a la Fundació i2CAT i a causa de la falta de noves oportunitats professionals, vaig decidir que era el moment d’un canvi, vaig començar a buscar feina a l’estranger, he de dir que l’experiència de l’Erasmus em va ajudar a decidir-me per aquesta opció. Poc a poc van anar arribant entrevistes, i encara que és un procés lent i bastant desmotivador, finalment vaig trobar un lloc de perfil tècnic, vaig acceptar la proposta i vam començar amb les gestions per aconseguir el visat.

Passats uns mesos, estava a l’aeroport de Barcelona a punt per agafar un avió amb direcció a San Francisco, la ciutat dels terratrèmols, els tramvies i el pont vermell més famós del món.

A San Francisco hi ha empreses de totes les mides, grans multinacionals que tothom coneix (Google, Apple, Facebook …) empreses de mida mitjana i acabant amb petites startups. La gran majoria es dediquen a les tecnologies de la informació, el que converteix la ciutat i els voltants en un pol tecnològic i de coneixement. Jo treballo per a una petita empresa anomenada cozybit Inc, ens dediquem a la consultoria tecnològica. Les àrees de coneixement de l’empresa són les comunicacions sense fil, les xarxes distribuïdes, el desenvolupament del nucli del Linux i els dispositius embeguts. Tots els projectes en què l’empresa treballa solen ser en una o diverses d’aquestes línies de treball. Tot i ser petita, és sorprenent veure els noms dels clients per als quals treballem, per exemple, Google, Qualcomm, Sony, Samsung, etc …

Des que vaig arribar a l’empresa el novembre de l’any passat he estat treballant en diversos projectes, tot i que tots ells eren per a Samsung. Inicialment desenvolupant uns prototips / demostradors d’un sistema de comunicació distribuït per a mòbils. Després, i a partir d’aquest prototip, es va aconseguir finançament per desenvolupar una llibreria de comunicacions distribuïdes, aquesta permet als desenvolupadors realitzar aplicacions distribuïdes de manera transparent i simple, amb una senzilla API que proporciona de forma integrada tots els serveis necessaris; descobriment, missatgeria, intercanvi de fitxers, etc …

Finalment, he tingut l’oportunitat de viatjar a Corea del Sud, participant en la integració i estabilització de la llibreria dins d’una aplicació dins de l’últim mòbil de Samsung, el Galaxy SIII. En un període de 7 mesos hem aconseguit realitzar un prototip, aconseguir finançament del projecte, evolucionar la tecnologia i finalment integrar-la en un producte comercial. He de dir que ha estat una experiència única i que realment només per això, crec que el viatge als Estats Units ha valgut la pena.

Perquè us feu una idea, les tecnologies que s’han utilitzat en aquest projecte són les mateixes que podeu utilitzar en algun dels projectes que es realitzen a la universitat, per exemple, Java / Android, JNI, o C/C++, també coneixements en xarxes distribuïdes, optimització, TCP/IP, multicast o eines de desenvolupament com Ant, Make, Jenkins.

 

Un dia a San Francisco

Tot i treballar dur entre setmana, els caps de setmana sempre queda temps per a dedicar-lo a realitzar alguna activitat turística. Ja sigui creuant el “Golden Gate bridge” amb bicicleta, passejant per “Chinatown”, o mirant Alcatraz des d’algun dels “Piers”.

El retorn

En l’actualitat la perspectiva de millora o canvi a un altre ocupació són molt diferents a Espanya, la crisi no s’ha notat en aquest sector i hi ha una alta demanda de personal qualificat. Aixi és bastant habitual rebre correus dels departaments de RRHH d’empreses buscant perfils tècnics (Enginyers de telecomunicacions, informàtica, etc …).

De tota manera, crec que tots els que hem sortit del país per la crisi, sempre tenim la intenció de tornar algun dia. Jo esperava poder tornar aviat, la meva idea inicial era tornar a l’abril de l’any que ve. Però amb les últimes notícies i les progressió que estic gaudint aquí, crec que la meva aventura s’allargarà una mica més. Fins quan? No ho sé, per ara vaig preparant la documentació per demanar un nou visat per si es necessari.