Bitsquevolen

Blog divulgatiu en telecomunicacions i aeronàutica de la comunitat EETAC

By

Entrevista a Berenguer Vilajoliu

030En Berenguer va iniciar els estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Telemàtica (actual Grau en Enginyeria Telemàtica) a l’EUPBL, primera denominació de l’EETAC, l’any 2000, després d’abandonar La Noguera, la seva terra natal. L’any 2003, quan va iniciar el Segon Cicle (especialitat en telemàtica) també va començar la seva col·laboració amb i2CAT. Aquesta es va allargar fins 2 anys després a la finalització d’aquest segon títol universitari per mitjà d’un contracte de PAS laboral i una beca Torres Quevedo.

Durant aquesta col·laboració es van articular participacions en multitud de projectes nacionals i internacionals (FP7, GLIF.if, etc.), així com nombrosos actes de disseminació de resultats. Els diferents departaments de la UPC amb què en Berenguer va col·laborar són ENTEL (tecnologies multimèdia), AC (bàsicament IPv6) i finalment TSC (entorns WDM); els dos últims formant part del personal de recerca del CCABA-UPC.

A finals de 2007 en Berenguer canvia totalment d’entorn i s’uneix a l’equip d’enginyeria de comunicacions d’Indra Sistemes S.A. empresa nacional present en l’IBEX35 i amb presència a més de 130 països.

Berenguer, ens pots explicar en què consisteix la teva feina actual?

El 2010 assumeixo el lideratge de l’equip d’enginyeria de comunicacions de Barcelona. Balancejo la meva dedicació entre bits i la coordinació dels professionals que ho fan possible. Som un equip jove, amb moltes ganes i totalment multidisciplinari. També totalment descentralitzat: som capaços d’executar projectes entorn a qualsevol tecnologia o fabricant, a qualsevol país del món. Des d’un desplegament WiMAX a Mauritània, un aeroport totalment virtualitzat a Geòrgia, un CPD de backup per a un banc prou primmirat, fins a un sistema de localització WIFI per a pànics en un hospital no gaire llunyà.

Però la part més atractiva un cop ja t’has enfrontat a una bona colla de problemes tecnològics (projectes) és el repte de fer créixer un equip de professionals i transmetre’ls la teva motivació per fer projectes de cert volum, complexitat o impacte.

…sembla un entorn totalment diferent del del CCABA,…

No (del tot). Indra és una empresa que inverteix molt en R+D. I aquest va ser el meu objectiu des del dia dos un cop vaig entendre on m’havia ficat… Convèncer tanta gent quan ets més jove costa. I no va ser fins a finals del 2012. Des de la data, sóc Product Manger per a entorns Operadors i Utilities, concretament en tecnologies de transport òptic (WDM, MPLS-TP, OTN, PON, etc.).

Les mateixes tecnologies que el 2005 trastejàvem al laboratori del CCABA (gràcies Gabriel i Jordi!!) són les que avui els operadors comencen a mirar amb bons ulls (ROADM, SDN, FlexGrid, etc). Avui sóc responsable de mantenir un dossier que respongui les necessitats dels clients d’aquests entorns, així com definir pipeline per avançar-nos a les futures.

La tasca de Product Manager és una tasca transversal al mercat -de les comunicacions- i per tant, qualsevol projecte de la companyia que necessiti coneixement d’aquestes tecnologies em té a la seva disposició. M’encanta, ja que veig oportunitats de negoci molt variades en qualsevol punt del planeta, i on rarament les comunicacions són el focus d’atenció o la preocupació del client: ports, aeroports, trens, fronteres, grans infraestructures, etc. Aquesta setmana estem ultimant una proposta de xarxa WDM de 20M€. No estan permesos els errors.

Ens pots donar un exemple de projecte real?

Sense problema. Ara ja fa anys vàrem presentar-nos a una RFI per a la xarxa de transport d’un operador a escala nacional per donar solució a la creixent demanda d’amplada de banda en entorns corporatius. Després d’un costós procés d’homologació del fabricant dins la xarxa de l’operador (6 mesos de laboratori) avui tenim desplegats 500 nodes òptics i milers de serveis Metro Ethernet (1-10GbE) sobre ells.

Fins aquest moment, la divisió de comunicacions no s’havia aventurat a projectes de xarxa òptica d’operador tan ambiciosos. Ara ja estem mirant, amb la mateixa tecnologia, cap a Aràbia Saudí, Brasil, Equador o l’Índia; per citar-ne alguns.

Que lluny queda la UPC tants anys més tard, oi?

Un altre cop, no. La innovació parteix de la recerca bàsica. I aquesta se succeeix a les Universitats. Mantinc el contacte amb molts companys, avui partners, i també amb professors i entitats de recerca.

Tinc molt bon record tant de la UPC, com del CCABA i d’i2CAT. És un deute que difícilment podré pagar.

Així doncs, “I2CAT/UPC” o Indra?

Steak tartar amb un “Costers del Segre”. A la salut dels tres.

No canviaràs mai? No responguis…, quin altre bon record tens de Castelldefels?

Tots i cadascun dels professors que m’han ensenyat sempre tindran el meu respecte i afecte; també cadascun dels companys que va tenir la paciència per aguantar-me. Amb alguns dels companys de “Grup de classe” ara som companys de feina!

L’ensenyança basada en projectes és una molt bona aproximació al món real. La capacitat d’aprenentatge que ens va donar aquest mètode d’ensenyança és admirable.

Finalment, que milloraries del pla d’estudis?

Vaig acabar la universitat sense saber que era el DPF d’un projecte, ni l’impacte d’un aval en un projecte. Una assignatura “d’oficina tècnica de projectes” on es presentin conceptes que avui guardonen certificats com ITIL o PMP seria un complement fantàstic.