Bitsquevolen

Blog divulgatiu en telecomunicacions i aeronàutica de la comunitat EETAC

By

Entrevista a Guillem Cabrera: recerca en Internet, volunteer computing

gca.jpg

En Guillem Cabrera va arribar a l’EETAC provinent de Barcelona. Allí havia estudiat el batxillerat Tecnològic a l’Escola Súnion i l’ESO a l’Escola Guinardó. A l’EETAC es va titular en Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions, especialitat en Telemàtica (actual Grau en Enginyeria Telemàtica), Enginyeria de Telecomunicació i el Màster MASTEAM. Actualment, treballa com investigador postdoctoral a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), un centre de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya enfocat al món d’Internet on també ha realitzat la seva tesi doctoral.

Guillem, quin és el teu àmbit de recerca?

Treballo en el disseny d’algorismes d’optimització aplicats a sistemes distribuïts de computació de gran escala formats per recursos no dedicats.

Aquests sistemes, anomenats de volunteer computing, utilitzen la capacitat computacional donada per usuaris a una comunitat per realitzar certes tasques de computació (bàsicament càlculs numèrics). La implementació més coneguda s’anomena BOINC i és el software que s’utilitza en el projecte SETI@home, en el qual els usuaris que instal·len un salvapantalles comparteixen part de la seva CPU amb el projecte quan el seu ordinador està inactiu.

Fa uns anys que al meu grup de recerca es treballa en la línia de donar un pas més. La idea és poder fer servir els recursos no dedicats donats pels usuaris per a tasques més complexes que simples càlculs numèrics. Per entendre-ho de forma planera, és la unió entre els recursos de sistemes Peer-to-Peer (P2P) i els serveis/aplicacions de les plataformes cloud. L’exemple més simple seria un servidor web, però hem ideat mecanismes que permeten desplegar fins i tot una xarxa social tipus Twitter utilitzant només els ordinadors dels propis usuaris de la xarxa.

Quina és la teva aportació en aquest àmbit?

La meva recerca es centra en el disseny de mecanismes de selecció de nodes concrets sobre els que desplegar aquests serveis tenint en compte diferents paràmetres. Per exemple, en tractar amb recursos no dedicats, aquests no estan disponibles 24 hores, però fent un petit estudi del comportament històric d’un node es poden detectar patrons de disponibilitat. Si agrupem diversos nodes perquè realitzin una mateixa tasca en paral·lel, podem garantir que sempre un d’ells estarà operatiu i, per tant, el servei disponible.

Tot i així, en tractar-se de sistemes d’escala mundial, el nombre de nodes del sistema és molt gran i cal utilitzar tècniques d’optimització per trobar de manera eficient aquells que més ens interessin per a una determinada tasca. A la meva tesi doctoral he estudiat diferents mecanismes que tenen en compte la disponibilitat, el consum energètic o la posició a la xarxa dels nodes seleccionats per hostatjar un servei.

Què et va portar a dedicar-te a la recerca i fer la tesi doctoral?

Mentre feia el Treball Final de Carrera de l’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en Telemàtica, vaig estar integrat dins d’un grup de recerca. L’experiència va ser molt enriquidora, fet que va fer que durant el Màster ja tingués al cap l’idea d’intentar fer un doctorat.

La tesi de Màster la vaig fer dins d’un altre grup de recerca i alguns dels companys d’aquella època em van empènyer a prendre la decisió.

A més, vaig tenir la sort que em varen concedir una beca de 4 anys per a dedicar-me al doctorat a temps complet, una oportunitat immillorable per seguir formant-me que no vaig voler desaprofitar.

Deixant de banda la teva tesi, has estat treballant en d’altres coses?

La veritat és que he encadenat una titulació amb l’altra. En acabar l’Enginyeria Tècnica vaig començar el MASTEAM i just després vaig entrar al programa de Doctorat.

Tot i així, mentre era a l’EETAC vaig ser becari al Departament d’Enginyeria Telemàtica des del tercer curs de l’Enginyeria Tècnica i fins a començar la Tesi de Màster. Compaginar els estudis amb la feina en projectes d’innovació va ser molt interessant, ja que aplicàvem moltes de les coses que apreníem a la carrera i fèiem algunes tasques properes a la recerca.

Durant la teva estada a l’Escola vas fer mobilitat internacional. Què ha aportat això a la teva formació com enginyer?

El meu cas és força particular perquè vaig acabar les dues titulacions que vaig fer a l’EETAC a l’estranger.

Vaig fer el Treball Final de Carrera de l’ETT al Kungliga Tekniska högskolan (KTH) d’Estocolm, a Suècia. Es va donar la casualitat que el Departament de Telemàtica (on jo ja era becari) començava un projecte amb un grup de recerca d’allà i vaig fer el meu TFC amb l’equip de treball d’aquest projecte. Va ser el meu primer contacte amb la recerca de veritat i crec que va ser un punt d’inflexió en les meves capacitats com a enginyer, sobretot en el disseny d’un software mínimament complex, la seva la programació i l’experimentació amb ell.

Mentre cursava el MASTEAM vaig decidir que també volia fer el Treball Final de Màster a l’estranger. Aquesta vegada vaig triar el TU Delft (Holanda), on un dels companys del KTH coneixia un professor molt punter en la recerca en sistemes distribuïts. Vaig integrar-me en el dia a dia d’un grup de recerca molt gran i amb molts recursos i vaig aprendre com funcionava el procés de recerca complet, des del disseny d’una nova funcionalitat en un protocol, a l’experimentació i a la interpretació dels resultats.

Indubtablement les dues estades em van ajudar a conèixer la forma de treballar  i la manera d’enfocar els problemes d’altres grups de recerca de fora de Catalunya, cosa que em va facilitar molt l’adaptació al meu grup de recerca actual a la UOC i a l’estada que he fet als EEUU durant el doctorat.

Finalment, com valores la teva formació a l’Escola? Què destacaries? Què t’ha estat més útil?

Si he destacar alguna cosa de la meva estada a l’EETAC (aleshores EPSC) és la importància que es donava al que en aquell moment s’anomenaven competències transversals: el treball en equip, les presentacions en públic o la redacció. En la meva època d’estudiant jo no els hi donava cap importància, però amb el temps te n’adones de la seva utilitat. Per exemple, molts companys del doctorat pateixen molt quan han de fer una presentació a un congrés o a una conferència, cosa que a mi no em suposa cap gran esforç gràcies a la pràctica que tinc de l’època a l’Escola.

Recordo especialment el bloc optatiu d’Intensificació en Serveis Telemàtics, ja que aplicaves molt dels continguts apresos durant la carrera en escenaris més o menys reals, havies de treballar en equip per poder acabar a temps totes les pràctiques i després calia defensar en una presentació oral el que aplicàvem en aquella pràctica. Recordo aquesta època com a molt estressant, però va ser realment on vaig entendre el perquè de moltes de les coses estudiades els anys anteriors.

Del MASTEAM destacaria com a punt molt favorable l’ús de la metodologia del Project Based Learning. A part del contingut propi de cada assignatura, t’obliga a treballar en equip, a escriure informes o memòries de manera regular i a fer presentacions orals freqüentment, de manera que posaves en pràctica totes les competències de les que parlava abans.

El fet d’haver estat becari d’un departament també va ser un punt a favor de la meva estada a l’Escola. A part del que deia abans sobre aplicar el que aprenies a la carrera, col·laborar amb un dels departaments de l’Escola fa que el tracte amb part del professorat sigui molt més proper i amè. També ajuda molt a compaginar feina amb estudis, ja que no havia de fer desplaçaments i tenia un horari molt flexible.