Bitsquevolen

Blog divulgatiu en telecomunicacions i aeronàutica de la comunitat EETAC

By

Per què la velocitat del teu ADSL és més baixa que el que promet l’operadora, i com mesurar-la (III)

Aquesta entrada és la tercera part de la sèrie Per què la velocitat del teu ADSL és més baixa que el que promet l’operadora, i com mesurar-la que vol respondre la pregunta que potser us heu fet alguna vegada, o us ha fet algun amic o familiar: per què si la publicitat promet 20 Mbit/s, el meu ADSL m’ofereix una velocitat inferior? I com puc fer una mesura fiable d’aquesta velocitat? En aquesta tercera i darrera part expliquem com es fan els tests de velocitat.

Com es fan els tests de velocitat?

Com podem mesurar la velocitat que obtenim a la ruta entre el servidor on volem accedir i el nostre ordinador?

Es pot fer de dues maneres: teòricament, mesurant la càrrega dels enllaços i dels routers, o bé provant-ho directament enviant dades i mesurant quan triguen. La primera manera és complicada, ja que Internet és tan gran (milions de routers connectats) i canvia tan ràpid (en qüestió de milisegons pot canviar la ruta que seguim) que no és fàcil obtenir aquesta informació.

La segona manera de fer-ho és preparar un fitxer amb dades (fictícies) a un servidor, del qual coneixem la seva mida (en bits), mesurem quant temps triguem en baixar-nos el fitxer fins al nostre ordinador, i dividim els bits entre el temps. Aquesta és la mesura més segura, tot i que és una mica invasiva, perquè estem generant trànsit innecessari per mesurar l’estat actual de la xarxa en aquest camí concret. Seguint amb l’analogia de la carretera, és com si, per saber si hi ha congestió a l’autopista entre Barcelona i Lleida, enviéssim uns quants cotxes i mesuréssim quant triguen. Noteu, a més, que si la congestió es troba en un sol punt (peatge de Martorell, per exemple) que només deixa passar 100 cotxes per hora, el que estarem mesurant com a velocitat global de la ruta és precisament aquesta velocitat més petita (el coll d’ampolla). És com si féssim passar aigua per tubs de diferents mides – al final obtens tants litres per segon com et permet el tub més petit. A l’exemple, l’usuari només obtindria 3 Mbit/s.

Captura de pantalla 2014-03-01 a les 14.22.45

I a quins servidors podem recórrer per fer mesures? No podrem fer-ho en totes les rutes que vulguem, ja que els servidors d’Internet estan per donar servei, no per fer mesures! Per tant, no sempre és possible fer-les. Llavors, què mesuren els tests de velocitat que es poden trobar a Internet? Aquests tests mesuren l’estat de la xarxa entre el teu ordinador i el servidor del test de velocitat, assumint que el més probable és que el coll d’ampolla estigui en el teu accés i no en la xarxa. Per tant, funcionen com indicadors indirectes i no són fiables al 100%, ja que potser el camí a Youtube està molt més congestionat que el camí cap al servidor del test de velocitat.

A les figures següents es poden veure els resultats d’un test de velocitat (http://www.speedtest.net) realitzat des d’un ordinador de la UPC cap a diferents servidors. Aquest és un exemple de test típic, basat en web i sobre TCP. Es pot veure com els resultats són molt variables, depenent del servidor concret escollit, tot i que s’han fet el mateix dia i a la mateixa hora (23 desembre 2013, 16:30h).

Plana inicial del test, on es permet escollir contra quin servidor fer-lo.

Test contra el Centre de Serveis i Comunicacions de Catalunya (CESCA), que es troba molt proper (en salts de routers) a la UPC: 50 Mbit/s quasi simètrics.

Test contra un servidor situat a Nova Zelanda, molt lluny de la UPC (i per tant, més subjecte a congestió): menys d’1 Mbit/s de baixada, i quasi 11 de pujada.

La mesura de la velocitat de les rutes d’Internet és un problema de recerca que encara s’està estudiant. Alguns instituts de recerca, com ara RIPE a Europa, tenen sondes distribuïdes per Internet, que serveixen com servidors i clients de mesura, no utilitzen TCP, i estan fent proves contínuament per monitoritzar l’estat d’Internet. Per exemple, RIPE té en marxa el projecte ATLAS, que mesura contínuament el retard entre les sondes com les de la foto. El mapa il·lustra la posició de les aproximadament 4000 sondes ATLAS. https://atlas.ripe.net/

[1] Un port és una etiqueta numèrica que porten els protocols de transport com ara TCP o UDP, transportats sobre els paquets IP