Bitsquevolen

Blog divulgatiu en telecomunicacions i aeronàutica de la comunitat EETAC

By

Entrevista a Eduard Rocas Cantenys, guanyador del Premi extraordinari de doctorat

eduard_CV

L’investigador de l’EETAC Eduard Rocas Cantenys, del Departament de Teoria del senyal i comunicacions i titulat d’Eng. Tèc. de Telecomunicació, esp. en Sistemes de Telecomunicació i  d’Eng. Telecomunicació de l’EETAC ha estat guardonat amb el Premi extraordinari de doctorat en l’àmbit de ciències per la seva tesi doctoral atorgat pel consell de govern de la UPC. En aquesta entrevista ens parla del seu pas per l’Escola i de la seva experiència com a investigador i estudiant de doctorat.

Què et va portar a fer el doctorat?

Quan vaig acabar la carrera vaig plantejar-me exactament en quin àmbit concret volia treballar i vaig arribar a la conclusió que volia adquirir més coneixements de microones per tal de dedicar-m’hi. El pla inicial era estudiar un màster en microones i marxar a treballar a l’estranger, probablement a Anglaterra. Però quan em vaig posar en contacte amb el responsable del màster, la meva sorpresa va ser que es tractava d’un professor de l’Escola; en Carlos Collado. El màster no es va acabar fent, per falta de demanda, i fou llavors quan en Carlos m’oferí la possibilitat de fer el doctorat en microones amb ell. Jo l’havia tingut de professor a l’Enginyeria Tècnica, i si no hagués estat per l’alta consideració que li tinc, no hauria accedit a fer-lo. Considero que va ser un encert.

Com s’ha desenvolupat la teva tesi?

Com en qualsevol doctorat, hi ha hagut moments de tot, i és com una muntanya russa amb períodes de més i menys motivació. Als inicis vam estar explorant algunes tecnologies que eren susceptibles de ser el fil conductor de la tesi; i finalment vam anar endinsant-nos més i més en el principal tema de la tesi, que ha estat les no-linealitats en dispositius Bulk Acoustic Wave (BAW).

Els dispositius BAW són ressonadors electroacústics que s’utilitzen per fer els filtres dels mòbils actuals i altres dispositius sense fils, i que es consideren el nucli central de la revolució sense fils, en tant que han possibilitat la miniaturització i l’increment de prestacions.

Un dels problemes d’aquesta tecnologia és que, degut als materials actualment emprats, aquests dispositius distorsionen bastant. És a dir, la relació entre l’entrada i la sortida és no-lineal. Això es tradueix en importants efectes no desitjats, com la generació d’harmònics i intermodulació. Dit en altres paraules, interferències a altes freqüències i trucades tallades.

A part dels BAW, la tesi també estudia les no-linealitats en altres tecnologies com ara materials superconductors, ferroelèctrics i metalls. Alguns dels resultats aconseguits arrel d’aquest treball són, entre altres: 10 articles en revistes d’alt impacte, una patent nacional i extensió internacional, xerrades invitades al International Society of Information Fusion (ISIF),  National Institute of Standards and Technology (NIST) i Centre Tecnològic Telecomunicacions Catalunya (CTTC), finalista a la Best Paper Competition del IEEE International Microwave Symposium 2010, finalista a la Best Paper Competition del IEEE International Ultrasonics Symposium 2009, beca de mobilitat del IEEE Microwave Theory and Techniques Society i paper clau en la obtenció d’una beca de post-doc Beatriu de Pinós i un projecte de I+D+i entre TriQuint Semiconductor i NIST, durant una estada al NIST.

Què t’ha aportat la formació rebuda a l’Escola?

El meu primer any de carrera es va desenvolupar quan l’Escola encara estava ubicada a Sant Just Desvern i els següents al campus actual. Faig una valoració molt positiva de la carrera tècnica. Hi havia un nivell d’exigència elevat, però vaig trobar a faltar un fil conductor en les microones al llarg del segon cicle.