Bitsquevolen

Blog divulgatiu en telecomunicacions i aeronàutica de la comunitat EETAC

By

Entrevista a Xavi Ruiz, titulat de la 1a promoció d’aeronàutica de l’EETAC i Catalunya


foto

En Xavi Ruiz, forma part de la primera promoció d’enginyers i enginyeres aeronàutics de la UPC i de Catalunya. Titulaten  Enginyeria Tècnica d’Aeronàutica, esp. en Aeronavegació (actual Grau en Enginyeria d’Aeronavegació) va ser un estudiant compromès i participatiu  En aquesta entrevista ens parlarà de la seva experiència a l’EETAC i de la seva feina actual.

Ets membre de la primera promoció d’enginyers i enginyeres aeronàutiques de UPC… i de Catalunya. Com valores la teva estada a l’Escola?

Sí, venia d’una altra universitat, a Madrid, on les coses no m’havien anat gaire bé. Des del primer dia a l’EETAC (aleshores es deia EPSC) em vaig sentir molt a gust: classes reduïdes, molts treballs en grup, molt bon ambient tant entre nosaltres com amb els professors. També suposo que va influir el fet de que érem la primera promoció d’aeronàutica.

La meva experiència va ser doncs, molt bona!  A finals del primer any, vaig decidir-me a col·laborar amb delegació d’alumnes (DABL) i hi vaig començar a participar tímidament. Va ser el segon any quan m’hi vaig ficar de cap, i vaig ser becari i president de delegació.

Què diries de la Delegació d’Estudiants?

No és fins quan hi ets a dins que no te n’adones de la feina que es fa allà. El mite de que a delegació només hi va la gent a passar-s’ho bé, segurament és degut un problema de comunicació. No és transmet bé tot el que s’hi fa allà dintre.

Durant el meu any allà vam fer diversos canvis, com impulsar el canvi de prioritats horàries, l’assignació de taquilles, organitzar tota la Castelldefesta, participar a la Junta d’Escola, recolzar als alumnes amb els problemes que hi havia amb el bar i amb alguns professors…

Va ser també durant aquell any que vaig participar a dues activitats de les que n’estic molt satisfet. En primer lloc, vam impulsar la creació de l’associació d’aeronàutica, amb la que vam fer sortides a Madrid i Toulouse, organitzar la Setmana d’Aeronàutica, el concurs de l’EggDrop i més activitats. En segon, vam promocionar i col·laborar amb l’associació Sinver, una associació universitària de joves gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, que encara no tenia presència a l’EETAC. Vam establir una col·laboració molt dinàmica.

Finalment, el meu tercer curs el vaig fer la meitat a l’EETAC i la meitat a la ETSIA de la UPM, a Madrid, on vaig fer el treball de fi de carrera. Vaig venir a Madrid perquè volia sortir a fer el projecte fora i les propostes que hi havia d’anar d’Erasmus no em cridaven gaire l’atenció. I dic venir, perquè des que vaig fer el projecte, m’hi he quedat a treballar.

En quina empresa treballes, Xavi?

Fa ja vuit anys que estic treballant a Ineco, una empresa quasi-pública d’enginyeria i consultoria de transports, que pertany a Aena i Renfe, és a dir, al Ministeri de Foment.

Xavi, ens pots explicar en què consisteix la teva feina?

En tot aquest temps he treballat, entre d’altres coses, principalment en dos projectes. Per una banda, vaig treballar en la creació d’un algoritme per fer resectoritzacions d’espai aeri, en temps real, i amb una previsió de trànsit per a les tres properes hores. Dit d’una altra manera, esborrem totes les línies imaginàries que divideixen els sectors d’espai aeri i comencem de zero, mitjançant una forma automatitzada. A dia d’avui, aquesta tasca es fa principalment, de forma manual, basant-se en l’experiència dels controladors i dels enginyers. Amb aquest projecte, vam escriure un article científic que vam anar a presentar a un congrés a Tokyo. Per aquesta feina em va venir molt bé tot el que vam aprendre a l’EETAC d’informàtica i programació.

Per altra està la meva participació en projectes internacionals. He participat en projectes com SESAR, RESET, Episode 3 i SJU, tots ells de la Comissió Europea. Són en general projectes que analitzen la situació del trànsit aeri a llarg termini, amb un horitzó que pot ser per exemple, l’any 2020. Hi treballen milers de persones, repartides per tot Europa, de diferents empreses i amb interessos molt diferents. És tota un exercici d’integració multicultural!

Jo en concret ara treballo en la creació de requisits per a les posicions de control de ruta i de torre. El que fem és definir com serà la futura torre de control, i en particular, com serà la pantalla que veuran els controladors en el futur, i que inclourà moltes més funcionalitats que les que inclou a dia d’avui. Prèviament, he participat també en projectes de Multi-Sector Planner. Amb aquest nou rol que s’implementarà en el futur,  cada controlador aeri ja no tindrà un altre controlador planificador de suport, sinó que un controlador planificador atendrà les necessitats de diversos controladors executius. Això serà possible gràcies a la integració de nous sistemes i a una major planificació tàctica. La meva feina és treballar colze a colze amb controladors aeris, tot i que també faig algunes tasques de gestió dels projectes en els què participo.

 sectors2                  sectors