Bitsquevolen

Blog divulgatiu en telecomunicacions i aeronàutica de la comunitat EETAC

By

Un astronauta a classe?! Amb Internet a l’aula, sí! (II)

diagrama_pedro_duque

Diagrama escenari

 

En una entrada anterior us explicàvem com es va fer l’adquisició de l’àudio i el vídeo de la xerrada de l’astronauta Pedro Duque. Ara veurem com fer accessibles en temps real aquests continguts. Això vol dir que es puguin veure des de qualsevol lloc a mesura que es van adquirint. Finalment, volem que la nostra audiència pugui fer preguntes a l’astronauta, és a dir, volem interactivitat.

Per aconseguir-ho farem ús d’Internet. A la figura inferior representem les parts d’Internet que ens interessen per resoldre el problema: per una banda, la xarxa del Campus on va tenir lloc la xerrada, connectada a Internet, així com les dels centres de secundària que van seguir la xerrada.

Fer accessible la xerrada per Internet en temps real

La qualitat que podem aconseguir amb una càmera de vídeo HD, o fins i tot amb un simple smartphone, és molt bona. Malauradament,  generen una quantitat de bits per segon massa gran per ser transmesa per Internet. Concretament, si ho recordeu, vam dir que la càmera professional utilitzada per IGLOR generava un flux de 24Mbs amb un còdec H.264/MPEG-4 AVC.

IGLOR va separar l’audiència de la conferència en dos grups en funció de la seva connexió a Internet: els qui estàvem a les sales del Campus connectats  a la Sala d’Actes i els centres de secundària.

Les sales del Campus estan connectades entre elles amb una xarxes d’àrea local (LAN) de 100Mbps, i el Campus està connectat a Internet a 1Gbps. La velocitat d’accés a Internet dels centres de secundària no sempre és la mateixa però el més típic és que utilitzin ADSL i que, per tant, disposin d’algunes desenes de Mbps per rebre i de l’ordre de 10 vegades menys per enviar dades.

Si volem que el flux de bits que generem arribi a l’audiència sense talls s’ha de complir que:

Velocitat del codificador <  Velocitat de la xarxa

Cal tenir present que per totes aquestes xarxes no s’enviarà només el flux de bits de la xerrada sinó que s’estaran enviant i rebent més coses (correus electrònics, navegació per la Web, xarxes socials, descàrrega de fitxers,…). El nostre flux de dades no està sol, no podem garantir que tots els recursos seran per a nosaltres i per tant la capacitat útil de la xarxa serà menor que la velocitat dels enllaços que la formen.

Sabent això, IGLOR va generar dos fluxos, un de 3Mbps de vídeo  i 224Kbps d’àudio dirigit a les sales del Campus i una de 500Kbps de vídeo i 192 Kbps d’àudio pensat per als centres de secundària. Tot codificat amb H.264 i MPEG-Audio.

Què cal fer per rebre aquests fluxos de bits? És a dir, com el posem a disposició de la nostra audiència?

S’ha fet ús de del servei UPC TV. Aquest és un servei de la Universitat Politècnica de Catalunya que permet seguir actes en directe amb un simple navegador. Això va suposar que:

  • El flux de bits que generava IGLOR a Castelldefels per als centres de secundària (692kbps de vídeo + àudio) s’enviava per l’enllaç d’1Gbps que uneix el Campus amb Internet a un servidor d’UPC TV a  Barcelona, i que s’enviava una còpia d’aquest flux a tothom que es connectava a una determinada pàgina d’aquest servidor, que s’havia publicitat abans.
  • Tenint en compte que es van connectar fins a 40 centres de secundària per seguir la xerrada, tenim que des d’UPC TV sortia un flux total de  40*692kbps, és a dir, uns 28 Mbps.

Aconseguir interactivitat

Ara que tothom ja pot escoltar i veure l’astronauta, com ho podem fer per fer-li preguntes? Una vegada més es tracta de buscar quelcom disponible i que no incrementi els requeriments dels centres per seguir la conferència. La resposta, Twitter, la xarxa social de microblogging que permet enviar missatges curts (de fins a 140 caràcters).  És utilitzable/accessible des de qualsevol plataforma (PC, portàtil, tablet, smartphone,…) i no necessita d’una connexió a Internet ràpida.

Vam definir un hashtag (#PedroDuqueEETAC) per identificar les piulades que feien referència a la conferència i que, per tant,  podien contenir una pregunta. Això facilitava una cerca ràpida de totes les preguntes, que després van ser seleccionades per un professor expert en la matèria i les triades, formulades a en Pedro Duque.

Per cert, moltes gràcies a tots els que vau fer preguntes! En vam rebre més de 100.

I ja està, ja ho tenim tot, problema resolt!

De fet no tot van ser flors i violes. Algun centre ens va fer notar que no rebien bé el vídeo de la xerrada. Es parava/tallava de tant en tant. Normalment el problema sol estar en l’accés a Internet del centre, de capacitat insuficient. També és possible, tot i que menys probable, que la xarxa local del centre tingui algun coll d’ampolla que en limiti la seva capacitat. Sigui quina sigui la causa el problema és el mateix: la capacitat de la xarxa és menor que la velocitat del flux de bits. Però a la majoria de centres de secundària, i als punts situats als Campus UPC, la transmissió es va fer sense problemes i amb una molt bona qualitat.

I tot això s’ensenya a la nostra Escola! L’adquisició i codificació d’àudio i vídeo així com el seu enviament a través d’Internet són una part fonamental dels estudis de Grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació i Grau en Enginyeria Telemàtica.  És al Grau en Enginyeria Telemàtica, però, on aquests temes s’hi veuen amb el màxim aprofundiment a l’assignatura de Serveis Audiovisuals sobre Internet (SAI) a la vegada que en altres s’estudien altres aspectes com ara el dimensionat de la xarxa per a distribuir els continguts o la programació d’aplicacions interactives o les diferents tecnologies d’accés a Internet per fix o mòbil.

Entrades relacionades:

  • Un astronauta a classe?! Amb Internet a l’aula, sí! (I)